Des de Laboratori22 us volem donar a conèixer tots els processos que nosaltres utilitzem per a la vostra millora diària.

L’objectiu principal pel qual treballem a Laboratori22 és aconseguir que els nostres esportistes estiguin en les condicions òptimes per rendir al màxim nivell durant el major temps possible.

Per aquest motiu, tenim molt clar que cal seguir la ciència per trobar el bon camí.

Aquesta vegada és el torn del treball amb sobrecàrrega excèntrica. En l’actualitat cap de les potències en entrenament visualitza un programa d’entrenament sense exercicis excèntrics. L’evidència científica no deixa lloc al dubte tal i com intentarem explicar-vos a continuació.

Des de fa relativament poc, l’entrenament de la força ha donat un pas de gegant incorporant la metodologia de sobrecàrrega excèntrica als seus programes. No tan sols s’ha incorporat en l’àmbit del rendiment esportiu, sinó que també ho ha fet en la salut, la prevenció de lesions, entre d’altres. És a dir, que es pot aplicar a subjectes altament entrenats per millorar el seu rendiment com a subjectes en procés de readaptació a l’esforç.

Actualment, un dels principals (per no dir el principal) objectiu de qualsevol cos tècnic és la prevenció de lesions, és a dir, aconseguir que el jugador estigui el màxim temps possible disponible per jugar. Sembla molt obvi, però no sempre ha estat així. Fins no fa molt la tendència a invertir temps a la prevenció de lesions era pràcticament nul·la.

En els esports, en la gran majoria, trobem multitud d’accions excèntriques, tals com caigudes, canvis de direcció…totes elles molt poc entrenades específicament. Per sort, la comunitat científica ha aconseguit conscienciar als professionals de la importància que té aquest tipus d’acció per tal de prevenir possibles lesions. Està de sobra demostrada la seva influència positiva sobre les lesions tendinoses (Jonsson [et al], 2005) ja que l’estructura músculotendinosa respon favorablement a un protocol d’exercicis de sobrecàrrega excèntrica (LaStayo [et al], 2003).

Per exemple, Askling et al (2003) trobaren una disminució d’un 70% en el total de lesions isquiotibials en futbolistes d’elit, a més d’una millora en la seva velocitat a 30m.

Jonsson [et al] (2005) conclueixen que el treball excèntric combinat amb el pla declinat redueix el dolor del genoll de saltador en un 90% dels casos, confirmant el que venim afirmant en aquest article.

Actualment , molts autors asseguren que podem obtenir adaptacions neuromusculars després de poques sessions d’entrenament (Seynnes [et al] citat a Romero i Tous, 2010) degut a que les accions excèntriques poden generar nivells més alts de força amb una activació muscular menor (Moritani i Tesch citat a Romero i Tous, 2010) .

Com a curiositat, cal destacar que després d’una primera sessió d’exercici excèntric i la seva corresponent recuperació completa, la repetició a posteriori del mateix estímul genera un dany muscular mínim, és el que es coneix com a “repeated-bout effect”. Aquest es produeix per l’ús regular de contraccions excèntriques (LaStayo [et al] 2003 i Tous, 2010). És interessant saber que aquesta adaptació pot durar uns quants mesos.

A més, en un estudi de Cook [et al] (2013), recolzant a Roig (2009), es conclueix que l’entrenament amb sobrecàrrega excèntrica pot augmentar els guanys de massa muscular en major mesura que les accions focalitzades en el treball concèntric, degut a la major força absoluta experimentada pel múscul.

Diferents autors (LaStayo [et al], 2000; Farthing [et al], 2003 i Eliasson [et al], 2006) han demostrat que contraccions excèntriques màximes són molt més efectives que les concèntriques en l’estimulació de la síntesis de proteïnes i la hipertròfia.

Tal i com afirma Tous (2010), ens atrevim a dir que per aquestes raons l’entrenament amb sobrecàrrega excèntrica és el més acceptat a l’hora de prevenir lesions.

Per poder aplicar aquesta tipologia d’entrenament, a Laboratori22 disposam de la darrera tecnologia. En aquest cas us parlarem de la politja cònica.

Aquesta màquina funciona amb un sistema inercial, que fa que l’exercici tingui la fase excèntrica com a part principal, facilitant tots els beneficis abans esmentats. A més, degut al seu disseny, permet treballar amb velocitats de moderades a altes, tal i com ens explica Tous (2010). Aquest mateix autor afirma que amb aquesta tecnologia aconseguim uns nivells de potència més elevats que amb la tecnologia Yoyo^TM. Ja que té la possibilitat de modificar el binomi força-velocitat canviant la posició de la politja.

En definitiva, la metodologia amb sobrecàrrega excèntrica presenta molts beneficis en l’entrenament, l’activitat física i la salut. En la millora del rendiment, en la prevenció i en el tractament de lesions.

Profunditzarem més en articles posteriors, ja que és un tema que ens apassiona i volem seguir millorant el nostre servei cap a vosaltres.