Primer de tot, hauríem d’explicar què és l’economia de carrera (EC). Aquest concepte fa referència al consum d’oxigen d’un individu a una velocitat de carrera determinada. Per posar un exemple, imaginem que dos individus corren a 15 km/h però l’individu A té un consum d’oxigen per aquesta velocitat de 50 mL/kg, mentre que l’individu B el té de 55 mL/kg. Un menor consum d’oxigen reflexa una menor demanda d’energia i per tant, el corredor A requereix d’un menor cost energètic tot i corre a la mateixa velocitat.
L’EC és un dels factors determinants del rendiment en curses de llarga distància, juntament amb el llindar de lactat i l’VO2MAX. Així doncs, l’objectiu d’aquesta revisió (Barnes&Kilding, 2015) és identificar estratègies d’entrenament que puguin millorar l’EC.
- HIIT (Entrenament intervàlic d’alta intensitat). Alguns estudis han mostrat que realitzar entrenament intervàlic a intensitats entre el 93 – 120% a la velocitat de VO2MAX i carrera contínua a la velocitat d’OBLA (inici d’acumulació de lactat en sang) millora l’EC ~ 1- 7 %. D’altra banda, altres estudis utilitzant intensitats similars no trobaren ninguna millora.
- Entrenament de força. Un gran nombre d’estudis han confirmat que l’entrenament de força és una estratègia eficaç per a la millora de l’EC. Tant l’entrenament de força – resistència (> 6RM) com el de càrregues pesades (< 6RM) han mostrat ser efectius. La majoria d’estudis utilitzaven 2 – 6 sèries amb una freqüència de 2-3 sessions setmanals.
- Pliometria. Nombrosos estudis han trobat que la pliometria millora l’EC utilitzant 1- 6 sèries i 5 -15 repeticions amb una freqüència de 2 – 3 sessions setmanals.
Exercici de pliometria
Exercici de força
Aplicacions Pràctiques
Tot i les evidències que recolzen l’ús d’aquestes estratègies d’entrenament, encara hi ha corredors, ciclistes i triatletes que rebutgen l’entrenament de força argumentant que un augment la massa muscular por ser contraproduent pel seu rendiment. No obstant, quan és combina l’entrenament de resistència juntament amb el de força els canvis a nivell de massa muscular i grassa són mínims. Així doncs, per a millorar l’economia de carrera i conseqüentment el rendiment en proves de llarga distància és essencial introduir almenys l’entrenament de força i la pliometria en el pla anual de qualsevol atleta de resistència que intenti millorar el seu rendiment.
Barnes, K. R., & Kilding, A. E. (2015). Strategies to improve running economy. Sports Medicine, 45(1), 37-56.